dimarts, 21 de febrer de 2017

COMBINACIONS BINÀRIES DE PRONOMS FEBLES


Substitueix els complements, primer individualment i després feu les combinacions binàries:

Heu posat quadres al rebedor
Escoltava el discurs atent
Parlava de política al veí
Amagava els bolígrafs als xics
Comprà això a vosaltres
Recordà el fet de sobte
Va dir això a nosaltres
Haurà d’aprovar els exàmens enguany
Corda les sabates al teu fill
Atura un taxi per a mi
Preguntaren on és l’eixida a tu
Ensenyeu el pis a les veïnes
Escoltava els amics de mala gana
Pintava el bar de verd
Haurà portat tres ampolles a Maria
Ella llava això per a tu
Reserveu tres entrades a les amigues
Digues això a les companyes
Comentava cansat els esdeveniments
Compra el que vulgues a nosaltres
Ha mirat l’espectacle per la finestra
Ha comprat tot el que ha volgut a Joana i Maria
Ell tira els exàmens al fem
Parlava del que volia a l’amic
Mirava la pel·lícula de reüll
Venia demacrat dels exàmens
Ha guanyat molts diners a la loteria
Compreu flors a la plaça
Venia del cinema amb els amics
Comprava el periòdic cada dia
Podeu deixar eixos llibres a mi
Trauen les rodes del garatge
He dut el regal per a tu
Enviava cartes a vosaltres
Cantava nerviós una cançó
Doneu l’enhorabona a nosaltres
Mengeu vosaltres el pastís
No digues què fas a ningú

EL CD, EL CI, EL CRV, EL CC, L'ATRIBUT I EL PREDICATIU: REPÀS

Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes subratllats i substitueix-los pel pronom feble adequat.

a) Estime molt en Dídac.
b) No són els pitjors de la classe.
c) Sembla molt beneit, en Marià.
d) Aquesta senyora es manté jove.
e) Canta alegrement a la dutxa.
f) Faré un regal al meu amic.
g) M’he acostumat a la bona vida.
h) Va quedar sord a causa de l’accident.

dijous, 16 de febrer de 2017

JOAN VALLS EVOCA AUSIÀS MARCH


Qui et veuria, Ausiàs March, 
ai, qui et veuria,
plantant el canyamel
a terres de Gandia!

Cansat d’amors sagnants,
entre ànec i gallina, 
domenyant els falcons
i els alevins d’anguila. 

Tot un senyor de l’horta 
que el seu passat oblida. 
El Magnànim, a Nàpols, 
fent la cartografia
i tu plantant la canya, 
la canya dolça i pia 
d’aquell sucre africà 
que vas dur a Gandia. 
Però malgrat dolceses 
i la Sagrada Bíblia, 
un sèver envaeix
el vers del qual ets víctima. 

...

Ausiàs March també aniria 
–insomne i atrafegat–
a la farmàcia de guàrdia 

per un calmant.

Terres, càrrecs, desafius, 
muller, concubines, ai!, 
i els negocis de la guerra
que no s’han d’abandonar.

Ausiàs descansa en prosa 
dels seus versos acerats
i amb *Teresa Bou somnia 

ben lliure de maldecaps.

A la farmàcia de guàrdia 
–analgèsics precintats–
no hi ha, contra els somnis fúlgids, 

cap pal·liatiu eficaç. 

[*Teresa BouDama de noble família valenciana, identificada pels comentaristes del s XVI (sense que hom ho hagi pogut documentar) amb Teresa, dama casada i amb fills, cantada per Ausiàs Marc sota el senyal Llir entre cards i potser també sota el de Plena de seny]. Gran Enciclopèdia Catalana.


[BREVIARI D'UN EREMITA URBÀ, 1975] 

dimecres, 15 de febrer de 2017

COMENTARI POEMA AUSIÀS MARCH



Alt e amor

Alt e amor, d'on gran desig s'engendra,
esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna'm passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra,
e port al cor sens fum contínuu foc
e la calor no em surt a part de fora.
Socorreu-me dins los térmens d'una hora,
car mos senyals demostren viure poc.

Metge cient no té lo cas per joc
com la calor no surt a part extrema.
L'ignorant veu que lo malalt no crema
e jutja'l sa, puix que mostra bon toc.
Lo pacient no porà dir son mal,
tot afeblit, amb llengua mal diserta:
gests e color assats fan descoberta
part de l'afany que tant com lo dir val. 

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puixs crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què amor és desegual.

dijous, 26 de gener de 2017

POEMES TERTÚLIA DIALÒGICA



POEMA 1 (pàg. 10):

En l’Alberri

Bella serra llegendària
de perspectiva suau,
allí on es llança la fona
del pastor entusiasmat.
Allí on les mates silvestres
de les herbes odorants
són en muda simfonia
encens de la soledat.


A ple sol ets la cimera
d’esquerp paisatge serrà,
on semblen ressonar ecos
d’aquell fragor medieval,
quan era la lluna mora
repte al símbol cristià
i vibraven, sanguinàries,
les lluites a foc i sang.


Bella serra llegendària,
a qui quan et mira en el blau
no li crema l’anhel brusc
de perdre’s entre els teus flancs?
On té el romer son aroma
més verge i més enlairat
i el silenci la grandesa
de la clara eternitat. 
Allí un misteri de segles
sona a faula oriental:


les lluites amb la morisma
que feia setge tenaç,
i la petja d’un corser
de miracle cristià
que el Genet de Capadòcia
sobre ta pedra gravà.


[LA CANÇÓ DE MARIOLA, 1947]

POEMA 2 (pàg. 15):

Elogi al dàtil d'Elx

En tou ramell expandit,
a l’aire on esvelt impera,

és esclat en la palmera
i més bo com més pansit. 

De l’oasi espleta el crit,
fruitós tedi que madura,
i en Elx té la glosa pura
en un groc d’or i de flama

que adreça ibèrica dama
amb sucre etern de Cultura. 

[GRUMET A SOLES, 1958]


*NOTA: Amb la Cançó de Mariola Valls inaugurava alguns dels motius centrals de la seua obra posterior, especialment Grumet a soles, que hi està estretament lligat: el cant a la terra i el paisatge, la defensa d'uns valors naturals allunyats de la mesquinesa humana i que la poesia defensa com a expressió de la soledat i l'autoconsciència.

POEMA 3 (pàg. 20):

Ària de primavera

Averany de qui vol i desespera
central d’amor en llavi i flam vermell. 
Posa lletra a la brisa l’oronell
amb corba signatura jogassera.


D’incògnit –per reial– la primavera 

ha vingut a esmolar flor i solell
i al cor hi ha un laberint i un capgirell 

que enfolleixen la saba missatgera.

Sóc perdut entre glòbuls musicals 

i entre pifres de dansa sensitiva 
per ésser criatura sens camí.

I en aldarull de fulles triomfals
sóc víctima sagnant, desferra viva 

sots l’esclavatge blanc del gessamí.

[PRESONER DE L'OMBRA, 1955] 



*NOTA: A Presoner de l'ombra, Valls s'incorpora amb veu pròpia al corrent de la poesia coetània i se'ns revela com un poeta de llarga cadència, amb poemes discursius que xifren les seues reflexions existencials, de verb acuradíssim i un domini extraordinari de l'aparat metafòric i simbòlic. Aliè a les temptacions reduccionistes de la denominada poesia social, i fidel als seus interrogants primigenis, on alenen de manera constant les preocupacions espirituals d'arrel cristiana. 

POEMA 4 (pàg. 23):

Vaig venir del sorral on meditava 
–després del camí eixorc– al teu llindar. 
Bledania i hostatge –roses súbites– 
m'oferien la deu inesperada,
l'aigua suau d'amor i la tendresa
que no coneix el càlcul de les grises 

aparences del món. L'amor anava
fent obra en la collita d'un missatge 

novell com els verdancs de les acàcies. 
Al capvespre rajaven les paraules
igual que estels nodrits de ta presència. 

On estroncar pretèrites ferides
sinó al teu món de càlida corol·la?
El vèrtex en amor tenia un nom:
Sara sorgida entre espigats estímuls. 


[VERSOS A SARA, 1967] 



*NOTA: Valls desplega la seua obra amb temes recurrents com el de l'amor en Versos a Sara, que li valgué el Premi València de 1961 i el Ciutat de Barcelona en 1967. La seua poesia adquireix un to més senzill en concretar l'exaltació de l'amor en l'esposa, Roser Colomer, i omplir-se de referències quotidianes sense renunciar per això a l'alt vol espiritual i l'exigència formal que li són consubstancials.

POEMA 5 (pàg. 31):

Lliçó d'història

L’ocell de llibertat trenca el paisatge 
abrivat pel suc d’alba del reixiu,
per esbandir la vida a flor d’oratge
i conquistar el rumb definitiu.


Tal era la vigència menada
per la joia de veure un món nascut 

a la verda gerdor de la mirada,
a l’estímul florit de joventut.


Però l’home fornia aquella idea 

amb tàctica de càlcul. L’odissea 
del vol ardit fitava en broll confús:

pistoles, llosos d’odi, ulls en demència 

occint la primavera amb violència
i veure els lliris regalimant pus. 


*NOTA: Hereu del do de la paraula, el poeta continua avaluant el seu desencaixament amb la societat i el món, afirmant-se en la seua rebel·lia per passar amb Les hores vives a una recreació més explícita dels anys d'infàmia i derrota de la postguerra.

*Les notes corresponen a:
Manel Rodríguez-Castelló. Nota per a la Biblioteca virtual Cervantes de la Universitat d'Alacant, novembre de 2006.


dijous, 12 de gener de 2017

SERMONS DE SANT VICENT FERRER

La vida quotidiana

Crítica de l’oració mal feta

Lo segon aparellament que los apòstols feren per rebre lo sant Espirit, és iminència espiritual (vol dir oració, mas jo dic iminència espiritual), no solament parlant de boca Pater noster, així com vosaltres, quan feu oració, e com quan vos vestiu e preneu la camisa per lo matí, «Pater noster » a la una mànega, e «xa xa xa, Marieta posa l’olla, Pater noster» (oh, que bella oració!), e quan vos botonau «Ave Maria, eeeh!, gràcia plena, xa xa xa», no val res: altres paternostres de llançol, ni val ni nou; e vosaltres, dones, com feu oració? «Senyor, quan me lligue e m’estire les celles, e prenc lo mirall», «Ave Maria, xa xa xa», no val res aitampoc; mas la oració que es fa així devotament agenollat, e llevant la pensa en Déu.
Sermons, I, Barcino

L’educació dels fills

Si ací havia dos camins, la u sens perill, e l’altre tot perillós, di, bon hom: si tu meties lo fill en lo camí perillós, donant-lo a ocasió que el maten, no series traïdor? Certes, sí. Doncs, sus així fan ara los pares e les mares a sos fills, per la mala vida que els ensenyen. Di, bon hom: has tu nengun fill? «Ara ha sis anys, o set, o dotze anys». E què li dius ara? «Mon fill, porta al costat dret aquesta dagueta, e si degú te diu «bif», tu di-li «baf»; mostra, mon fill, de qui és, e si et dien mala paraula, torna-li-la tantost». E vosaltres, dones, a vostres filles, què els ensenyau? Haa! «Ara vet, ma filla, així te afaitaràs; vet, pren així lo mirall, e aquest pelet tira’l així. E no veus tu que no hi està bé? E, ma filla, així ballaràs de costadet, e així faràs aquesta volta». La mare se fa alcavota de la filla; e aquest camí, on va? A infern e tu e ella.
Sermons, I, Barcino

ACTIVITAT: 

Fes el comentari literari del textos anteriors seguint el guió que hem treballat a classe:
1. Contextualització
2. Autors
3. Identificació del fragment i breu biografia de l'autor
4. Anàlisi del text:
- tema
- resum
- anàlisi de les característiques estilístiques